Habeas corpus

Aquest article tracta sobre la institució jurídica. Si cerqueu el grup musical de Madrid, vegeu «Habeas Corpus (grup)».

L'Habeas corpus és una institució processal estesa en la major part de països democràtics i que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris.[1] Protegeix l'investigat ja que implica la immediata comunicació d'aquest procediment al jutge de guàrdia corresponent perquè aquest pugui decidir sobre la correcció o no de la detenció.

Tot i ser una locució llatina, les primeres referències històriques procedeixen del dret anglosaxó i un dels primers documents que fan referència a aquest dret és una llei del Parlament anglès del 1679 durant el regne de Carles II.[2] És la versió curta de l'expressió habitual en procediments jurídics medievals habeas corpus [coram nobis] ad subjiciendum el que vol dir «que portis la persona [davant nostre] amb la finalitat de sotmetre (el cas a judici)».[3][4] Tres segles més tard, en l'exposició dels motius de la llei espanyola del 1984 es diu: «el seu origen anglosaxó no pot ocultar, tanmateix, el seu arrelament en el dret històric espanyol, on té antecedents llunyans com el denominat ‘recurs de manifestació de persones’ del Regne d’Aragó i les referències que sobre presumptes supòsits de detencions il·legals figuren en el Fur de Biscaia […], encara que no li atorgaven cap denominació específica».[5]

  1. «Habeas corpus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ha­be­as-Cor­pus-Ak­te, Ha­be­as­kor­pus­ak­te,» (en alemany). Duden. [Consulta: 28 octubre 2021].
  3. «Habeas corpus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. «habeas corpus (n.)». A: Online Etymology Dictionary (en anglès, llatí). 
  5. Llei orgànica 6/1984, 1984, p. 26, Exposició de motius.

Developed by StudentB